Història

L'any 1912, Alfred Wegener va publicar la teoria de la deriva dels continents, la qual defensava que els continents no estan fixos, sinó que tots provenen d'un únic continent anomenat Pangea.

Per justificar la seva teoria va aportar un seguit de proves que en donaven suport:

• Proves geogràfiques: encaix topogràfic entre les costes dels dos costats de l'Atlàntic.
• Proves geològiques: formacions geològiques de la mateixa edat als dos costats de l'Atlàntic.
• Proves paleontològiques: flora i fauna semblant a ambdós costats de l'Atlàntic.
• Proves paleoclimàtiques: regions actualment amb climes molt diferents, en el passat havien tingut climes semblants.

Malgrat aquestes proves, la teoria no va ser acceptada per la majoria dels geòlegs de l'època ja que Wegener no va explicar l'energia que desplaçava els continents.

Al llarg del segle XX van tenir lloc dos descobriments que van ajudar a realitzar la teoria que encara actualment és acceptada per la comunitat científica. Aquests descobriments van ser les dorsals oceàniques i el paleomagnetisme de les roques i la teoria es va anomenar tectònica de plaques.