Tectònica de Plaques

A mitjans del segle XX l'elaboració de mapes del fons marí va mostrar l'existència de serralades, les quals van pendre el nom de dorsals oceàniques.

Els estudis de paleomagnetisme (orientació magnètica de les roques) van demostrar que periòdicament el pol Nord magnètic migra cap al pol Sud geogràfic i viceversa. Això va posar en evidència que les roques més joves es trobaven més prop de les dorsals i, a més, les edats eren idèntiques a ambdós costats de la dorsal. Això es degut a que al centre de la dorsal hi aflora magma provinent del mantell i que solidifica en refredar-se pel contacte amb l'aigua, d'aquesta manera en aquests límits de placa es crea escorça nova.

Si la Terra no augmenta de volum, aquesta creació d'escorça ha d'implicar una destrucció de la mateixa per un altre lloc, això és justament el que passa a les zones de subducció.

La teoria de la tectònica de plaques diu que la litosfera està constituïda per un conjunt de plaques tectòniques que es van desplaçant per sobre dels materials fossos de l'astenosfera o mantell inferior.
Hi ha dos tipus de plaques:

• Plaques continentals: són les zones emergides dels continents i estan constituïdes per escorça continental i part del mantell superior.
• Plaques oceàniques: corresponen a les zones cobertes pel mar i estan constituïdes per escorça oceànica i part del mantell superior.